Com fer un pressupost mensual (que sí que compliràs)
Un pressupost no és apuntar-ho tot: és decidir per endavant on van els teus diners. Cinc passos per muntar-lo en una tarda i un mètode perquè sobrevisqui més enllà de gener.

Un pressupost no és apuntar-ho tot: és decidir per endavant on van els teus diners. Cinc passos per muntar-lo en una tarda i un mètode perquè sobrevisqui més enllà de gener.
Pas 1: parteix dels teus ingressos reals
El teu pressupost comença en el que de veritat arriba al teu compte cada mes: nòmina neta, ingressos variables per la seva mitjana baixa (no pel millor mes), i sense comptar pagues extres com si fossin mensuals. Si els teus ingressos varien molt, pressuposta amb el mes dolent i deixa que els bons donin marge extra.
- Nets, no bruts: el que arriba al compte
- Ingressos variables: fes servir la mitjana dels 6 mesos pitjors
- Les pagues extres són reforç d'objectius, no despesa corrent

Pas 2: fes la foto real de les teves despeses
Abans de decidir on haurien d'anar els teus diners, mira on se'n van: repassa els últims 2-3 mesos de moviments i agrupa'ls en tres blocs — fixos obligatoris (habitatge, subministraments, quotes), variables necessaris (menjar, transport) i prescindibles (oci, subscripcions, compres). La sorpresa habitual: subscripcions oblidades i la despesa formiga dels pagaments petits diaris.
- Repassa 2-3 mesos de moviments reals, no de memòria
- Tres blocs: fixos, variables necessaris i prescindibles
- Caça subscripcions oblidades: són estalvi instantani

Pas 3: reparteix amb una regla simple
Amb ingressos i despeses al davant, assigna un destí a cada euro abans que arribi. La regla 50/30/20 és el millor punt de partida: 50% necessitats, 30% capricis, 20% estalvi o objectius. Si els teus números de partida no encaixen (habitatge car, deutes), adapta els percentatges però mantén el principi: l'estalvi té percentatge fix i surt primer, no «el que quedi».
- Fes servir la calculadora de la regla 50/30/20 com a base
- L'estalvi s'aparta en cobrar, no a final de mes
- Adapta percentatges a la teva realitat, però no elimines el bloc d'estalvi
Pas 4: automatitza el que és important
Un pressupost que depèn de la teva força de voluntat diària acaba cedint. El truc és que les decisions importants passin soles: transferència automàtica a l'estalvi l'endemà de cobrar, rebuts domiciliats agrupats a principis de mes, i un compte o targeta separada per a la despesa lliure del mes, perquè el topall es vegi sol.
- Transferència automàtica a l'estalvi just en cobrar
- Rebuts agrupats a principi de mes: sense ensurts el dia 25
- Despesa lliure en compte o targeta a part: el límit es vigila sol
Pas 5: revisa 3 xifres una vegada al mes
El pressupost no es compleix el dia que el muntes sinó el dia 30 de cada mes. Però la revisió ha de ser curta o l'abandonaràs: n'hi ha prou amb tres xifres — quant va entrar, quant va sortir i quant va anar a estalvi/objectius. Si un bloc s'ha passat, ajusta el del mes següent; un pressupost és un ésser viu, no una sentència. mPF et fa aquesta part sola: connecta els teus comptes, classifica les despeses i t'ensenya el teu pressupost real davant del pla, cada mes.
- Revisió mensual de 10 minuts: va entrar, va sortir, estalviat
- Ajusta el mes següent en lloc de castigar-te per aquest
- A mPF la foto es fa sola: tu només decideixes els ajustos
Preguntes freqüents
Cada quant reviso el pressupost?
Una revisió curta al mes (les tres xifres: ingressos, despeses, estalvi) i una revisió de fons cada trimestre per recol·locar percentatges, revisar subscripcions i actualitzar objectius. Més freqüència sol sobrar i acaba cremant.
Pressupost en paper, Excel o app?
El millor sistema és el que mantinguis. El paper i l'Excel funcionen si ets molt constant apuntant; el seu punt feble és que depenen de tu cada dia. Una app connectada als teus bancs com mPF elimina justament aquesta part: les dades arriben soles i tu només decideixes. Si véns d'Excel, tenim una comparativa específica sobre el salt.
I si els meus ingressos són variables?
Pressuposta sobre el teu mes dolent (la mitjana dels 6 pitjors mesos) i tracta tot el que superi aquesta base com a extra amb destí fix: primer matalàs, després objectius. Així els mesos bons acceleren les teves metes en lloc d'inflar el teu nivell de vida, i els dolents no trenquen el sistema.
Què faig amb les despeses anuals (assegurances, IBI, matrícules)?
Divideix-les per 12 i tracta-les com una despesa fixa mensual que va a una guardiola a part («provisions»). Quan arribi el rebut gran, els diners ja hi són esperant. És l'antídot contra el clàssic «aquest mes ha estat dolent»: gairebé mai és mala sort, és un anual no provisionat.
El pressupost que es manté és el que no cal omplir
La majoria dels pressupostos moren a la tercera setmana, quan toca apuntar les despeses a mà. mPF les categoritza sol des dels teus comptes i t'ensenya quant portes gastat en cada partida.
Gratis i sense targeta. S'obre al navegador — també és a iPhone i Android.
Prefereixes començar amb calma?
T'enviem el Kit d'Ordre Financer en PDF: les plantilles i la checklist per posar els teus comptes en ordre al teu ritme. Gratis, i sense haver-te de registrar enlloc.